Presentació
| Any | Nombre d’habitants |
| 1991 | 2.914 |
| 1996 | 3.528 |
| 1997 | 3.662 |
| 1998 | 3.876 |
| 1999 | 4.126 |
| 2000 | 4.293 |
| 2001 | 4.442 |
| 2002 | 4.560 |
| 2003 | 4.776 |
| 2004 | 4.657 |
| 2005 | 4.852 |
| 2006 | 5.013 |
| 2007 | 5.193 |
| 2008 | 5.314 |
| 2009 | 5.416 |
| 2010 | 5.429 |
| 2011 | 5.465 |
| 2012 | 5.523 |
| 2013 | 5.502 |
| 2014 | 5.481 |
| 2015 | 5.543 |
| 2016 | 5.466 |
| 2017 | 5.465 |
| 2018 | 5.443 |
| 2019 | 5.394 |
| 2020 | 5.421 |
La població de Vilafant viu distribuïda en el territori formant tres nuclis de població diferenciats:
- Nucli antic: Aquest està format per les restes de l'antic poble medieval i els eixamples que es van construir posteriorment. Aquesta denominació també abasta El Parc de Vilafant, la continuació urbanística més nova del nucli antic.
- Les Forques: Aquesta urbanització es va iniciar l'any 1962, al sud-est del municipi, vorejant el terme municipal de Figueres.
- El Camp dels Enginyers, Les Closes d'en Clarà i Les Arengades Aquestes urbanitzacions situades al nord-est i també properes a Figueres, van iniciar la seva construcció a principis dels anys 60...
La població el desembre del 2010 estava repartida de la següent manera:
| nuclis de població | Nombre d’habitants |
| El Camp dels Enginyers | 2.487 |
| Les Forques | 1.761 |
| Nucli antic | 1.278 |
| TOTAL | 5.526 |
Relleu i ocupació del sòl
Vilafant es troba dins els dominis de la plana empordanesa, solament ondulada per petits turons. La suavitat del relleu i la bonança del clima fan de Vilafant un lloc idoni per a l'agricultura, a la qual es dedica bona part de la superfície municipal, ja que el 71,80% del territori és un espai agrícola i ramader (el 98,1% del sòl no urbanitzable).
Segons la última revisió del Pla General (1999) la superfície municipal es classifica de la següent forma:
| classificació del sòl |
ha | % | |
| Urbà | 113,52 | 13,5 | |
| Urbanitzable | Programat | 81,04 | 9,7 |
| No programat | 30,27 | 3,6 | |
| No urbanitzable | Protecció agrícola | 463,12 | 55.3 |
| Protecció de riberes | 61,06 | 7,3 | |
| Protecció del paisatge | 88,30 | 10,6 | |
| Total superfície | 837,31 | 100 |
El Riu Manol
Tractant-se d'un riu mediterrani, el seu cabal és molt irregular, amb secades a l'estiu i crescudes en l'època de pluges.
Amb una conca de 15.000 ha, el Manol passa per 18 municipis, entre els quals es troba Vilafant.
El riu Manol travessa aquest municipi pel sud (d'oest a est, seguint un recorregut de 4,6 Km) i rep les aigües del Torrent d'en Serra, el qual flueix de nord a sud per l'est de la vila. Junts, aquest dos cursos d'aigua formen un sistema natural de ribera, a més d'actuar com a corredor biològic en un municipi totalment fragmentat pels eixos viaris.
Breu història del Municipi
Vilafant era un poble de gent de camp que es va veure activat econòmicament per la indústria rajolera a principis del segle XVII. Tot i aquest període d'expansió tan econòmic com demogràfic, Vilafant ha seguit el ritme de creixement de la comarca. La construcció de la carretera de Figueres a Besalú, a finals del segle XIX, va fer que Vilafant experimentés un fort creixement urbà. La carretera nacional N-260 va prendre el nom de carrer del comerç al seu pas per Vilafant i a banda i banda van començar a construir-hi cases.
L'any 1960 van començar les millores urbanes com el clavegueram, que va portar les aigües negres al Manol fins l'any 1993, quan es van unir els col·lectors de Vilafant amb l'estació depuradora de Figueres. També a l'inici dels anys 60 es van instal·lar les xarxes d'aigua potable, es van asfaltar els carrers, s'arreglà l'enllumenat públic i l'any 1964 es va establir el sistema de recollida d'escombraries.
Actualment Vilafant experimenta un creixement urbanístic continuat, que es concentra en les urbanitzacions properes al terme municipal de Figueres.
Annexionat a Vilafant trobem el nucli de Palol Sabaldòria. L'any 1995 l'Ajuntament va aprovar un Pla Especial de Protecció d'aquest conjunt arqueològic format per una església pre-romànica, un castell medieval i un mas, a més de restes ibèriques i romanes. A pocs metres hi ha La Bòbila, una antiga fàbrica de rajols, record d'una de les professions més esteses entre els habitants de Vilafant el segle passat i que, avui, resta totalment abandonada.
Aquest conjunt, d'indubtable valor històric però en mal estat de conservació, està situat en el marge dret del riu Manol a un quilòmetre del nucli antic. L'indret és el centre d'actuació de l'Associació d'Amics del Manol i Palol Sabaldòria, que funciona des de l'any 1998 i va néixer amb la finalitat de condicionar, restaurar i donar a conèixer la zona.
El primer pas ha estat crear un itinerari per les ribes del Manol, que comença a la font de Can Massanet, lloc on es troba una alzina declarada arbre monumental, fins a Palol Sabaldòria. La ruta passa per Can Massanet, Palol Sabaldòria i La Bòbila d'en Soler que, conjuntament amb el Mas Requesens i l'església de Sant Cebrià, han estat catalogats com a béns d'interès cultural.
Teniu a la vostra disposició la digitalització del llibre "Vilafant" d'en Josep M. Bernils i Mach. A l'apartat del Poble i la seva història de la web del municipi.
1.- Els tres nuclis de Vilafant 2.- "Verd"
3.- "Placidesa" 4.- "Els jòncols de la Gorga Blava"
5.- "Manol i Palol" 6.- "Pedres, de Palol Sabaldòria"
1.- En el plànol es poden observar els tres grans nuclis que composen el municipi de Vilafant
2.-Panoràmica del nucli antic de Vilafant. Imatge d'en Josep Puigmal presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Verd"
3.-El riu Manol al seu pas per Vilafant. Fotografia d'en Josep Puigmal presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Placidesa"
4.- Balques del riu Manol. Imatge d'en Pere Alemany i Agulló presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Els jòncols de la Gorga Blava"
5.- El Manol, vista aèria, fotografia de l'Olga Serrats i Juanola presentada al 2n Concurs de fotografies de Vilafant amb el nom de "Manol i Palol"
6.- Darrera de la Masia de Palol Sabaldòria i de l'esglesiola preromànica. Imatge de l'Anna T. Sánchez i Bardera presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Pedres, de Palol Sabaldòria"