Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Per Temes

Presentació

El municipi de Vilafant es troba quasi en el centre geogràfic de la comarca de l'Alt Empordà. El terme municipal, d'una extensió de 8,37 Km2, està situat al sud-oest de Figueres, capital de comarca, també limita amb els termes de Santa Llogaia d'Àlguema al sud, de Borrassà al sud-oest i d'Avinyonet de Puigventós al nord-oest.
Vilafant és un poble en continu creixement. Des de l'any 1991 fins l'any 2002 ha experimentat un increment de població de més d'un 55%. La relació de nombre d'habitants és la següent:

 
Any Nombre d’habitants
1991 2.914
1996 3.528
1997 3.662
1998 3.876
1999 4.126
2000 4.293
2001 4.442
2002 4.560
2003 4.776
2004 4.657
2005 4.852 
2006 5.013
2007 5.193
2008 5.314
2009 5.416
2010 5.429
2011 5.465
2012 5.523
2013 5.502
2014 5.481
2015 5.543
2016 5.466
2017 5.465
2018 5.443
2019 5.394
2020 5.421

La població de Vilafant viu distribuïda en el territori formant tres nuclis de població diferenciats:
  • Nucli antic: Aquest està format per les restes de l'antic poble medieval i els eixamples que es van construir posteriorment. Aquesta denominació també abasta El Parc de Vilafant, la continuació urbanística més nova del nucli antic.
  • Les Forques: Aquesta urbanització es va iniciar l'any 1962, al sud-est del municipi, vorejant el terme municipal de Figueres.
  • El Camp dels Enginyers, Les Closes d'en Clarà i Les Arengades Aquestes urbanitzacions situades al nord-est i també properes a Figueres, van iniciar la seva construcció a principis dels anys 60...

La població el desembre del 2010 estava repartida de la següent manera:
 
nuclis de població Nombre d’habitants
El Camp dels Enginyers 2.487
Les Forques 1.761
Nucli antic 1.278
TOTAL 5.526


Relleu i ocupació del sòl


Vilafant es troba dins els dominis de la plana empordanesa, solament ondulada per petits turons. La suavitat del relleu i la bonança del clima fan de Vilafant un lloc idoni per a l'agricultura, a la qual es dedica bona part de la superfície municipal, ja que el 71,80% del territori és un espai agrícola i ramader (el 98,1% del sòl no urbanitzable).

Segons la última revisió del Pla General (1999) la superfície municipal es classifica de la següent forma:
 
classificació
del sòl
  ha %
Urbà   113,52 13,5
Urbanitzable Programat 81,04 9,7
  No programat 30,27 3,6
No urbanitzable Protecció agrícola 463,12 55.3
  Protecció de riberes 61,06 7,3
  Protecció del paisatge 88,30 10,6
Total superfície   837,31 100


El Riu Manol
El Riu Manol neix a 1.089 metres d'altitud, prop de Lliurona, i té un recorregut de 40 quilòmetres fins a arribar a la Muga, de la qual és l'afluent més important.
 

Tractant-se d'un riu mediterrani, el seu cabal és molt irregular, amb secades a l'estiu i crescudes en l'època de pluges. 

Amb una conca de 15.000 ha, el Manol passa per 18 municipis, entre els quals es troba Vilafant.

 

El riu Manol travessa aquest municipi pel sud (d'oest a est, seguint un recorregut de 4,6 Km) i rep les aigües del Torrent d'en Serra, el qual flueix de nord a sud per l'est de la vila. Junts, aquest dos cursos d'aigua formen un sistema natural de ribera, a més d'actuar com a corredor biològic en un municipi totalment fragmentat pels eixos viaris.

Si voleu ampliar la informació sobre la fauna i el riu Manol us convidem a consultar l'opuscle Natura i Gastronomia o bé l'Estudi de riscos del Manol (on s’ha analitzat l’estat ecològic del riu Manol, les causes i els efectes de les inundacions, el risc de patir sequera i el de contaminació de les aigües per nitrats. I s’han proposat mesures de gestió per solucionar els diferents conflictes) elaborat per l'Anna Anglada, l'Ester Cuevas, l'Anna Suárez i l'Imma Collet, estudiants de Mediambientals de la UdG.

 

Breu història del Municipi


Vilafant és un poble amb història. Cal remuntar-nos fins l'any 1017, en una butlla del Papa Benet VIII, per a trobar la primera menció d'aquesta Villa. No és fins l'any 1119 que s'anomena l'existència de l'església parroquial de Sant Cebrià. L'església fou el punt d'origen, ja en l'Edat Mitjana, de la construcció de la vila medieval de Vilafant, actualment el seu nucli antic.
 

Vilafant era un poble de gent de camp que es va veure activat econòmicament per la indústria rajolera a principis del segle XVII. Tot i aquest període d'expansió tan econòmic com demogràfic, Vilafant ha seguit el ritme de creixement de la comarca. La construcció de la carretera de Figueres a Besalú, a finals del segle XIX, va fer que Vilafant experimentés un fort creixement urbà. La carretera nacional N-260 va prendre el nom de carrer del comerç al seu pas per Vilafant i a banda i banda van començar a construir-hi cases.

 

L'any 1960 van començar les millores urbanes com el clavegueram, que va portar les aigües negres al Manol fins l'any 1993, quan es van unir els col·lectors de Vilafant amb l'estació depuradora de Figueres. També a l'inici dels anys 60 es van instal·lar les xarxes d'aigua potable, es van asfaltar els carrers, s'arreglà l'enllumenat públic i l'any 1964 es va establir el sistema de recollida d'escombraries.

 

Actualment Vilafant experimenta un creixement urbanístic continuat, que es concentra en les urbanitzacions properes al terme municipal de Figueres.

 

Annexionat a Vilafant trobem el nucli de Palol Sabaldòria. L'any 1995 l'Ajuntament va aprovar un Pla Especial de Protecció d'aquest conjunt arqueològic format per una església pre-romànica, un castell medieval i un mas, a més de restes ibèriques i romanes. A pocs metres hi ha La Bòbila, una antiga fàbrica de rajols, record d'una de les professions més esteses entre els habitants de Vilafant el segle passat i que, avui, resta totalment abandonada.

Aquest conjunt, d'indubtable valor històric però en mal estat de conservació, està situat en el marge dret del riu Manol a un quilòmetre del nucli antic. L'indret és el centre d'actuació de l'Associació d'Amics del Manol i Palol Sabaldòria, que funciona des de l'any 1998 i va néixer amb la finalitat de condicionar, restaurar i donar a conèixer la zona.

El primer pas ha estat crear un itinerari per les ribes del Manol, que comença a la font de Can Massanet, lloc on es troba una alzina declarada arbre monumental, fins a Palol Sabaldòria. La ruta passa per Can Massanet, Palol Sabaldòria i La Bòbila d'en Soler que, conjuntament amb el Mas Requesens i l'església de Sant Cebrià, han estat catalogats com a béns d'interès cultural.
Teniu a la vostra disposició la digitalització del llibre "Vilafant" d'en Josep M. Bernils i Mach. A l'apartat del Poble i la seva història de la web del municipi.

Plànol del municipi de  Vilafant Verd
1.- Els tres nuclis de Vilafant                                   2.- "Verd"

 Manol - PlacidesaBalca - Manol
3.- "Placidesa"                                                        4.- "Els jòncols de la Gorga Blava"

Vista AereaPedres Palol

 5.- "Manol i Palol"                                                   6.- "Pedres, de Palol Sabaldòria"


1.- En el plànol es poden observar els tres grans 
nuclis que composen el municipi de Vilafant

2.-Panoràmica del nucli antic de Vilafant. Imatge d'en Josep Puigmal presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Verd"

3.-El riu Manol al seu pas per Vilafant. Fotografia d'en Josep Puigmal presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Placidesa"

4.- Balques del riu Manol. Imatge d'en Pere Alemany i Agulló presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Els jòncols de la Gorga Blava"

5.- El Manol, vista aèria, fotografia de l'Olga Serrats i Juanola presentada al 2n Concurs de fotografies de Vilafant amb el nom de "Manol i Palol"

6.- Darrera de la Masia de Palol Sabaldòria i de l'esglesiola preromànica. Imatge de l'Anna T. Sánchez i Bardera presentada al 1r Concurs de fotografia de Vilafant amb el nom de "Pedres, de Palol Sabaldòria"

Document Actions