Patrimoni Cultural

Aviat, us oferirem una autoguia de text i d'àudio, tan presencialment a Palol com electrònica en aquesta WEB.

Breu repàs d'història

En el poble de Vilafant es tenen indicis d'haver estat habitat des de fa molt de temps.

Des dels assentaments neolítics descoberts a la serra de Mas Bonet, de més de 5000 anys d'antiguitat; fins a les restes iberes del S. IV abans de Crist.

Però l'origen d'un nucli urbà a Vilafant es remunta a l'edat mitjana i no en un sol nucli, sinó que en són dos de separats: El nucli on trobem l'església de Sant Cebrià i l'actual nucli antic de Vilafant, i el nucli de Palol Sabaldòria, actualment inhabitat.

Palol Sabaldòria

es troba a uns 750 metres al sud-est del nucli antic de Vilafant, a la riba esquerra del riu Manol. Aquest terreny d'uns 9.000 m² d'extensió, es troba enlairat en un planell envoltat de la vegetació que acompanya el meandre del riu i de l'esplanada que forma la Bòbila d'en Soler. Després de romandre en estat ruïnós durant molts d'anys, l'Ajuntament va comprar els terrenys i els va tancar l'any 1999.

Vídeo conferència sobre Palol Sabaldòria

Conferència a càrrec de l'Arqueòloga Anna Augé sobre el jaciment de Palol Sabaldòria, l'esglesiola pre-romànica de Sant Miquel, el castell i mur fortificat, i la Masia del s. XV reinaxentista (durada aproximada: 1h).

Aquest indret geogràfic, en trobar-se aixecat i parcialment rodejat per un riu, era un emplaçament físic molt bo per establir-se, i així ho van fer els ibers que van instal·lar sitges on emmagatzemaven les collites. També s'especula que la paret del riu, on trobem petites coves excavades, fou una pedrera romana.

Palol, que prové del llatí Palatiolum, significava palau petit o casa forta, i "Baldòria" seria o un antropònim llatí de Abelloria o un derivat del nom de dona germànic Baldoinia.

L'Església de Sant MIquel

L'edifici més antic del que encara es manté i es té constància a Vilafant és l'Església de Palol Sabaldòria, un petit temple religiós del període preromànic II. La datació aproximada d'aquest temple és del s. VIII-IX. Actualment en estat ruïnós, té una mida de 17,40 metres de llarg per 6,80 d'ample, amb una sola nau amb absis trapezial. Aquesta església estava dedicada a Sant Miquel.

Aquesta església fou el nucli que donà origen a la població de Palol Sabaldòria, al voltant del qual es construí tot el castell i posteriorment el mas. Dins de l'església es trobaren enterraments humans, formant una necròpolis datada en el S. IX. L'església s'anava reformant i reforçant fins a la decadència del Mas de Palol al S. XIX, perdent amb el pas del temps el sostre, l'arcada de l'absis i l'enderroc del mur lateral. Aquesta fou construïda amb materials extrets del mateix riu i pedra sorrenca.

Quadríptic sobre la restauració i les troballes descobertes a l'església preromànica de Palol

Podeu consultar l'arxiu PDF o bé mirar aquestes imatges (podeu clicar-hi per fer-les groses)

Com arribar a Palol Sabaldòria?

Podeu clicar o fotografiar el codi QR i us enllaçarà a l'aplicació google maps per indicar-vos com arribar-hi.

L

Textos sobre Palol, el Mas, els seus habitants

En el terreny documental, la primera menció a Palol la trobem l'any 1020. En el testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, deixa els seus terrenys que posseeix a Vilafant i a Palol Sabaldòria, indicant que es tractaven de dos nuclis diferents: "Ipsum alodem quem habetat infra terminos de villa Palaciol, sive in villa Fedancio vel in Orto Medio, quantum ibi habetat vel habere debetat per qualicumque voce".

A Palol s'establí un castell amb un recinte emmurallat i amb un fossat de 4 metres de profunditat. Aquest recinte, construït al voltant de l'església, constituïa un petit nucli poblacional, que incloïa petits habitatges, un castell i una gran torre de l'homenatge. Aquesta torre, ja derrocada intencionalment, tenia una base de 6 metres de diàmetre i d'alçada hauria pogut fer 10 metres. La primera referència documental d'aquest castell la trobem el 1167 quan apareix citat "Castri de Palaciolo" a l'església castral de Santa Llogaia d'Àlguema. Palol segueix lligat a Santa Llogaia com a mínim fins el 1362, on se cita que les dues esglésies són portades pel mateix rector.

La construcció de castells i recintes fortificats s'entén en el context històric alt-medieval de Catalunya en aquests segles, en plena època comtal. La frontera entre els comtats d'Empúries i el de Besalú passava per Santa Llogaia i Vilafant, essent aquests dos municipis part de Besalú. Amb aquestes estructures defensives es controlaven els límits fronterers i molt probablement Vilafant, juntament amb Palol, tingueren una gran importància territorial. Palol perdria valor defensiu quan el Comtat de Besalú passà a formar part del Principat de Catalunya el 1162 i sobretot quan el Comtat d'Empúries es va adherir a la Corona d'Aragó el 1402.

El Mas i els seus habitants

Al segle XVI la fortificació va perdre el seu sentit militar, i es va establir un gran Mas senyorial que heretà la nomenclatura de Palol Sabaldòria. Aquest mas el datem el 1577 per la inscripció que trobem a la seva finestra principal. Aquest mas, edificat just a sobre de la muralla, va reutilitzar gran part dels fonaments, pedres del castell i el mur per construir-se, sense gairebé deixar cap rastre visible de l'existència d'aquesta fortificació. Durant segles els coberts i estables s'anaren construint aprofitant les antigues estructures i el fossat fou emplenat i aprofitat per la creació de dipòsits, sitges i rentadors. La població del conjunt ha sigut petita: 3 focs (uns 14 habitants) el 1359, 1 foc el 1497, 3 focs laics el 1553 i 8 cases amb 24 habitants el 1708.

L'argila i els forns, els primeres excavacions

La zona de Palol va rebre una forta embranzida industrial a finals de S. XVIII, la rajolera. En ésser un terra molt argilós, s'instal·laren molts forns de rajols i totxanes. Durant dècades, les terres al voltant de Palol sofriren grans excavacions i extraccions de matèria, removent la geografia de l'entorn. Sobretot a partir de la construcció de la Bòbila d'en Soler el 1880, a 300 metres de Palol, que va remoure i excavar en els voltants de Palol, trobant les primeres restes arqueològiques. Malauradament, aquestes primeres troballes foren perdudes o destruïdes, i l'orografia que envoltava Palol modificada.

Primeres excavacions

Historiogràficament, Palol va desaparèixer gairebé com a castell emmurallat, i només es tenia constància de les petites runes del castell que encara quedaven, cobertes per vegetació i envoltades per coberts agrícoles i les ruïnes de l'església. El 1959 l'arqueòleg Miquel Oliva Prat realitza les primeres excavacions professionals, buscant sitges i assentaments ibers a la part frontal de Palol. El mateix Miquel Oliva explicava com les anteriors "excavacions" asseguraven haver trobat assentaments romans i ibers, igual que una necròpolis però com que no ens queda cap prova física d'aquestes troballes, es posa en dubte la seva validesa com a fonts arqueològiques. Als anys 70 Juan Ruiz Solanes, Rosendo Guillaumes i Martin Palahi Badruna per l'Institut d'Estudis Empordanesos i Montserrat Gener pel Museu d'Arqueologia de Catalunya van seguir documentant i excavant els camps de Palol, però mai van trobar cap resta del castell ni de la seva muralla.

Adquisició pública

El 1998 es crea l'Associació els amics del Manol i Palol Sabaldòria, que neix com a projecte veïnal per cuidar l'entorn natural del riu i el patrimonial de Palol, que aleshores ja feia dècades que estava en estat d'abandonament. Un cop l'Ajuntament es fa propietari del terreny (1999), s'encarrega a la Universitat de Girona un estudi en profunditat del conjunt l'any 2001; l'any 2003 se sol·licita declarar Palol com bé cultural d'interès local i es comencen a sol·licitar subvencions a la Diputació i a l'Estat per rehabilitar el Mas de Palol i les excavacions arqueològiques de l'església i el castell.

A partir del 2008 cada any s'han realitzat prospeccions arqueològiques i amb cada campanya han aparegut noves troballes que augmenten significament el coneixement històric de Palol. Des de la necròpolis de l'església el 2008, l'aparició del mur de la fortificació l'any 2011 i l'excavació del fossat l'any 2019.

Fonts d'informació:

Joan Badia i Homs – L’arquitectura Medieval de L’empordà. 1985, Diputació de Girona

Josep m. Bernils Mach – Vilafant. 1997, Quaderns de la revista de Girona.

Josep Burch i Rius, Josep Maria Nolla i Brufau, Jordi Sagrera Aradilla. - Memòria arqueològica Palol Sabaldòria, Vilafant. 2001

Antoni Cobos i Bel Sabadí – Vilafant – Palol Sabaldòria. Recull Documental (1017-1794). 2015

Anna Augé – Campanyes d’excavació al conjunt monumental de Palol Sabaldòria. 2013-2019

Tribuna d'arqueologia - Patrimoni Generalitat de Catalunya - Vídeo conferència de la Sra. Anna Augé

Teniu més informació sobre el conjunt arquitectonicocultural de Palol Sabaldòria en aquesta WEB

Conjunt monumental de Palol Sabaldòria

1. Punt de trobada a Palol Sabaldòria

A un quilòmetre a llevant del nucli antic de Vilafant, a l’encinglerada riba esquerra del Manol, a tocar del riu, s’alça sobre un petit turonet el conjunt arquitectònic de Palol Sabaldòria. És un antic nucli de població format per les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, el castell medieval de Palol Sabaldòria, el Mas de Palol i les restes d’edificacions medievals i modernes. Ens trobem en una zona amb presència humana des de molt antic.

A l’est de Palol, en la Serra del Mas Bonet, durant les obres per la construcció de l’AVE, es va localitzar un dels jaciment neolítics més importants de Catalunya, amb unes restes que daten de l’any 3.000 aC. En el camp on ens trobem ara, davant la porta del mas, s´hi van trobar restes ibèriques i romanes. Darrera del mas trobarem el nucli medieval i entre les vies del tren i Palol, podem veure la Bòbila d’en Soler, dels segle XIX-XX, amb la seva imponent xemeneia, un dels símbols del municipi de Vilafant i testimoni del seu passat rajoler. Fins ben entrat el segle XIX Palol tenia terme territorial propi, ja que sovint apareix esmentat com a «Parròquia de S. Miquel de Palol de Baldòria».

El seu territori anava més enllà del recinte emmurallat i ocupava un espai que devia coincidir pràcticament amb el barri actual de les Forques. El topònim Palol és molt freqüent a Catalunya. Deriva del llatí palatiolum, diminutiu de palatium, i significa ‘palauet’ o ‘petita fortalesa’. La segona part del nom, ipsa Balloria, consta de dos elements: el pronom ipsa i la paraula de significat desconegut Balloria.

En els documents medievals el poble de Palol apareix per primera vegada l’any 1020, com a villa Palaciol. L’any 1167 com a castri de Palaciolo, el 1178 com a Palaciolo de Balloria i el 1379 com a Palaciolo de Çabauloria, que és el nom que acabaria imposant-se.

Podeu escoltar l'àudio:

2. Fossat i muralla, segles XI-XII

El recinte emmurallat data dels segles XI i XII, amb unes muralles i un fossat imponents, sobre tot si considerem que el nucli medieval era molt petit. Aquest fet es pot explicar per la situació de Palol, en el límit entre els comtats d’Empúries i el de Besalú, amb les tensions militar que això podia suposar. Davant nostre podem veure un tram del fossat primitiu i de la muralla. El tram de fossat visible avui, ja que una bona part encara està per excavar, fa 53 m de longitud i 7,60 m de fondària màxima. L’amplada oscil·la entre els 2,40 i 3,60 m. El fossat va ser excavat directament en la roca de gres. En molts llocs són visibles les marques de pics i serres a les parets i a l fons del fossat. És possible que el fossat fos inundable amb les aigües del Manol. Am el pas del temps, el fossat es va colgar, primer amb fangs propis del riu o de l’entorn, i després per l’enrunament d’algunes parts de la muralla i amb terres aportades, fins que a mitjans del segle XV, el fossat està pràcticament cobert fins al nivell de circulació del mas. El tram de muralla meridional que tenim davant nostre, correspon al moment fundacional del castell entre els segles XI i XII. La part que es conserva correspon a la part inferior de la construcció, feta amb grans blocs de gres aprofitat del buidatge del fossat. L’alçada màxima documentada és de 3,30 m i l’amplada varia entre els 0,90 i 1,30 m. La part superior de la muralla va ser desmuntada en època baix medieval i moderna (segles XV-XVII), quan es va reorganitzar el traçat urbà del Palol i les pedres van ser reutilitzades en la construcció del mas i d’altres edificis. En la part de la muralla que toca el mas es conserven restes de dipòsits moderns (s. XVII-XIX).

3. Pont medieval.

Just a sota de la passera metàl·lica instal·lada recentment, es trobava l’antic pont medieval, probablement l’únic accés al castell de Palol. D’aquest pont només es conserva l’arrencament dels dos arcs, paral·lels i situats a 2,10 m de distància, que haurien aguantat una plataforma superior, segurament de fusta. La part que es conserva dels dos arcs està construïda amb dovelles de gres, encaixades a la part superior de l’escarpa i la contraescarpa del fossat. A l’altra banda del fossat, un cop travessat el pont, es conserven les restes d’un tram de carrer empedrat, fet a base de còdols.

4. Traçat urbà.

Des d’aquest punt podem apreciar una bonica perspectiva angular de l’església de S. Miquel. Al davant i tot voltant, en tota l’extensió del recinte, aquí i allà, afloren restes de murs i de fonaments d’edificacions que configuraven el traçat urbà de Palol. Algunes d’aquestes edificacions poden correspondre a cases medievals i a masos moderns (l’evolució natural d’aquestes cases antigues). Als segles XV-XVI coneixem l’existència d’almenys tres masos dins del recinte emmurallat de Palol: el mas Garriga, precedent de l’actual mas de Palol, el mas Baldró i el mas Serra. En el fogatge de 1497, el mas Serra, propietat de Joan Serra, i el mas Garriga són els únics que queden a Palol. Aquests espais lliures d’edificacions eren places i patis, i no podem descartar que en alguns d’aquests espais correspongui a l’antic pati d’armes del castell.

5. Església de S. Miquel. segle X.

Sant Miquel de Palol Sabaldòria és una església preromànica edificada sobre un turó natural argilós de gairebé dos metres d’alçària. Documentada per primera vegada com a Sancti Michaeli de Paladol l’any 1177, l’església ja existia abans, ja que la primera fase constructiva se pot datar-se entre els segles IX i X. La planta originària era d’una sola nau de 17,40 m de llargada per 6,80 d’amplada, orientada en sentit est-oest. A la capçalera es troba l’absis, de planta trapezial. Els murs de la nau tenen una amplada que oscil·la entre els 95 i els 105 cm, construïts amb materials propis de la zona: rierencs i pedra sorrenca, lligats amb morter de calç. En diversos indrets del parament de l’església s’hi veuen algunes filades de pedra en forma d’espina de peix (opus spicatum). L’entrada original de l’església era l’obertura de migdia, pràcticament a tocar de l’absis. La porta, que sovint s’ha interpretat amb una finestra, fa 70 cm d’amplada. Està rematada per un arc de mig punt, lleugerament passat de radi, construït amb dovelles de lloses petites i estretes. La coberta originària no s’ha conservat i la que ara podem veure és una reconstrucció de fa pocs anys. El més probable és que l’edifici preromànic tingués un embigat de fusta en forma triangular que aguantava una teulada a dues aigües, coberta amb lloses de pedra. Just a l’entrada de l’absis es conserven, imbricats amb les parets perimetrals del temple preromànic, dos pilars rectangulars que sostenien l’arc triomfal que marcava la separació entre la nau i l’absis.

6. Les modificacions posteriors: romànic, gòtic, barroc.

Sant Miquel de Palol, com la majoria de les esglésies, ha sofert diverses modificacions al llarg dels temps. La primera gran reforma constatada es va produir durant el període romànic (segles XII-XIII). D’aquesta fase són els quatre pilars adossats als murs septentrional i meridional, al centre de la nau. Es pot observar que els pilars s’adapten als murs sense estar-hi imbricats. Els dos de més a prop de la porta de ponent són construïts amb carreus de pedra sorrenca de grans dimensions, amb la cara externa ben polida, i els dos arcs més propers a l’absis són fets amb rierencs lligats amb morter de calç i folrats amb blocs de pedra sorrenca ben escairats. Dels quatre pilars arrencaven dos arcs torals que havien d’aguantar la volta. En el del mur meridional de més a prop de la porta principal actual encara es conserven algunes dovelles de l’arc. Aquest temple romànic devia estar cobert amb una volta de canó, de la qual és visible l’arrencada de la curvatura en alguns llocs i, sobre la volta, una teulada a dues aigües. A la part superior del mur de tramuntana, prop de la porta, s’ha conservat una filada de lloses que devia formar part de la cornisa de l’edifici. Una altra reforma important (segles XII-XIV) va ser el canvi de porta principal: l’entrada meridional va ser substituïda per l’entrada a ponent, que encara funciona avui, tot i que molt desballestada. L’obertura va ser feta al mur antic, ja que es conserven algunes filades d’opus spicatum. La porta era adovellada, tot i que no es conserva cap de les dovelles, que semblen haver estat arrencades. Sobre la porta principal hi ha una finestreta. Tota la façana estava coronada per un petit campanar d’espadanya. El campanar tenia dues campanes, tal com testimonien les visites pastorals que el descriuen. Al segles XVI o XVII, es construir el cor superior que es troba a l’entrada de l’església. La única evidència que en resta una franja repicada per la cara interna del mur de ponent, on possiblement s’hauria encastat la volta del segon pis per al cor.

7. Capella de Santa Maria. Segle XIV.

A totes els esglésies era freqüent l’entrament d’alguns difunts dins de la nau o prop de l’altar major. Les excavacions a l’interior de l’església van posar al descobert fins a vint-i-cinc enterraments, dels quals, deu corresponen a època medieval (segles IX-XV) i els quinze restants són d’època moderna (segles XVI-XIX). L’enterrament més antic és una tomba antropomorfa excavada al subsòl, que es va datar amb Carboni-14 entre els anys 861 i 995, època de fundació de l’església. L’any 1353, el cavaller Ramon de Palol va fer construir la capella de Santa Maria, afegida al mur meridional. Els murs són fets amb pedra sorrenca i còdols de diverses mides lligats amb morter de calç. Té els angles exteriors reforçats amb blocs de pedra sorrenca ben escairats. A l’interior hi ha una fornícula que devia contenir la figura de la Verge Maria i un altar al seu davant. La capella havia de servir, per desig exprés del cavaller, com a enterrament familiar. De fet, en el document fundacional Ramon de Palol diu que vol que siguin traslladats a la capella els membres de la família que hi havia enterrats al monestir de Santa Maria de Lladó i també vol ser-hi enterrat ell mateix en morir. No sabem si aquest trasllat es va arribar a fer mai, però en les excavacions del subsòl de la capella s’han localitzat fins a cinc tombes. Un estudi d’ADN podria aclarir si són membres d’una mateixa família.

8. Torre (?)

Just al davant del castell sobirà, pel sud, trobem una estructura de planta circular, de difícil interpretació, que tradicionalment s’havia considerat una torre. Té un diàmetre extern de 6,80 m i intern de 2,64 m, que defineix un gruix del mur de 2,08 m. Mostra una alçada màxima exterior de 0,80 m i interior d’1,90 m. Està bastida amb carreus de gres de mida grossa, col·locats a trencajunts i units amb morter de calç. La part superior d’aquesta estructura presenta una superfície plana i ben acabada, un dels motius pel qual es qüestiona si és realment una torre.

9. Castell, recinte sobirà.

Segles XI-XIV. Els senyes de Palol, cavallers. Aquesta edificació, no visitable encara, per motius de seguretat, correspon al recinte sobirà del castell. De fet, tradicionalment, la gent de l’anomenava simplement “El Castell”. La fase d'ocupació més antiga és dels segles IX-XI, tot i que la major part de restes conservades són dels segles XIII-XIV, moment de màxim apogeu dels senyors de Palol amb el cavaller Ramon (II) de Palol. La família Palol pertanyia a la petita noblesa local, ja que ostenten el títol de miles, cavaller. Tenim documentat un Berenguer de Palol, cavaller, que va morir a mitjans de segle XIII. El seu fill Ramon es va casar amb Guillema de Borrassà, casament que li va permetre ampliar els seus dominis. El moment àlgid dels senyors de Palol el situem sota Ramon (II) de Palol (cap a 1330-1378), i la seva esposa marquesa. Ramon va fer construir la capella de Santa Maria dins l’església de S. Miquel. La nissaga va continuar en línia directa, alternat els noms de de Berenguer i de Ramon com a cavallers i senyors de Palol, fins que cap a l’any 1431 va morir Berenguer III de Palol, casat amb Agnès Sagarriga. Els cònjuges nomes van tenir una filla, Agnès, que es va casar amb Miquel de Blanes. El fill de Miquel i Agnès, Pere de Blanes i de Palol, encara mantenia els dos cognoms, i també les seves germanes Francesca i Brígida, però després el nom es perd definitivament. S’enceta aquí una nova línia, la dels Blanes, que acabarà entroncat amb els Anglesola. L’any 1618, un dels seus membres, Montserrat d’Argensola i de Blanes encara consta com a patró de l’altar i capella de Santa Maria de Palol Sabaldòria.

10. El mas Garriga

Dels antics masos que ocupaven el recinte de Palol, només queda dempeus el mas de Palol (antigament mas Garriga). La referència més antiga que en tenim és de l’any 1398, quan era propietat de Berenguer Garriga. L’edifici actual és fruit d’una reforma de l’any 1577, duta a terme per Antic Garriga, segons consta a la llinda d’una de les finestres de la façana principal. El mas, que ha sofert nombroses modificacions i afegits al llarg dels segles, és de planta quadrada. Consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants i està escapçada en la part superior, ja des d’antic. La façana destaca per la porta adovellada i per les finestres emmarcades per blocs de pedra motllurats, algunes d’elles amb ampit i guardapols. Sobre la llinda de la finestra que hi ha just al damunt de la porta hi ha inscrit el nom del propietari i l’any de construcció: «Anticus Garriga, 1577». Alguns elements significatius de l’interior són els arcs de carreus de pedra, els sostres en forma de volta catalana, una escala senyorial feta amb pedra per accedir des de la planta baixa fins al primer pis, les portes emmarcades amb pedra motllurada, i els festejadors, també de pedra, a tocar de les finestres. El mas, a partir del nucli originari, va ampliar-se al llarg del temps amb tota una sèrie d’edificacions auxiliars, actualment enrunades, de les quals només resten els murs perimetrals. Aquests nous espais devien estar relacionats amb l’activitat agrícola: cort per al bestiar, dipòsits, trull, premsa, etc.